Varietats lingüístiques a les terres de parla catalana

Valencia

Possessius: meu, meua, meus, meues
Tres localitzacions per als demostratius: este, eixe, aquell
Llèxic propi: prompte (aviat), xic (noi), bou (toro), llevar (treure alguna cosa), orellals (arracades), escurar (rentar els plats)

Nord Occidental

Es mantenen els articles lo i los: lo pare, lo Joan
Lèxic propi: selló (càntir), sargantalla (sargantana), bajoca (mongeta), despús-demà (demà passat), mançana (poma), panís (blat de moro), padrí -ina (avi-àvia), etc.
Les terminacions del subjuntiu es fan majoritàriament en -e: cante

Català central

Ieisme en pronúncies com: paia, ceia, ui, vui
Alternança de l'article el/en: el Joan / en Joan
Lèxic específic: mandra, cargol, cartró...

Balear

Reducció dels diftongs -qua i -gua a -co i -go: llengo, aigo
Present d'indicatiu: cant, pens
Article salat: sa casa, s'al·lot
Formes plenes dels pronoms: me parei, mos veurem
Lèxic propi: al·lot, capell (barret), granera (escombra), torcar (fregar), calces (mitges), ver (veritat)...

Rossellonès

Suprimir terminació -ia (com en el balear): prudenci, gabi (gàbia)
Negatives amb pas sense l'adverbi no: ho sap pas (no ho sap pas)
Ser/ ésser per a alguns verbs intransitius: -s'és tallat un dit (s'ha tallat un dit), -som vingut (he vingut)
Lèxic propi: trefugir (neguitejar), oliu (olivera), pallago (noi), ca (gos), estela (estrella)

Alguer

Substitució de r seguida d'altres consoper: jalmana (germana), malç (març)
Articles: lo, la, i diferències en alguns gèneres: la gel, la dolor, la sabor
Lèxic propi: calça (mitja), forqueta (forquilla), morro (llavi)

Comentari text: 1. Procedencia text (autor, any, font, etc) 2. Tipologia textual (argumentatiu, expositiu, narratiu) 3. Gènere discursiu: crònica, guió, història. 4. Registre (culte, estàndard, col·loquial, vulgar) – Tema: especialitzat, - Canal - Propòsit - Formalitat.
Romanització: - Proces d’implantació de llengua, cultura, i organització de Roma en territoris que van passar a formar part de l’imperi romà. – Proces lent i diferent segons cada territori. – Imperi roma aconseguí unitat política i lingüística gràcies a llatinització. – s. III agent romanitzador, el cristianisme.
Substrat: - Llengua que en un territori és substituïda per una altra degut a conquesta. – Influeix en la nova llengua aportant alguns trets lingüístics. – Restes que deixen aquests pobles s’anomenen: Substrat Preromà (substrat indoeuropeu, subst grec, subst genici, substr iberobasc).
Llengües romàniques: (s. XII-XIV): primeres mostres escrites. Primer en escriure el català Ramon Llull. s. XV: Grans obres de Ausias March s. XVI-XVIII és la decadència. s. XIX: Renaixença, revolució industrial a Catalunya. Romanticisme (esperit patriòtic). s. XX: Franquisme, pèrdua de guerra civil.
Concellaria Reial: Creada per Jaume I, mitjans s. XVIII. S’ocupava de documents d’administració. S’utilitzava el català predominantment. Els funcionaris de la concellaria apliquen a la prosa catalana els models de la prosa llatina. Va esdevenir una llengua.