El vassallatge i la societat feudal: una jerarquia de poder i lleialtat
Clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,71 KB
El vassallatge: un pacte de fidelitat
El vassallatge era un pacte de fidelitat basat en dos actes principals:
- L'homenatge: el vassall, agenollat davant el rei, li prometia fidelitat, consell en el govern i ajuda militar.
- La investidura: el rei entragava un feu al vassall perquè el governés i l'explotés econòmicament.
La societat estamental
La societat feudal es dividia en tres estaments:
- Privilegiats: noblesa i clergat, que no treballaven, no pagaven impostos, tenien la majoria de terres i ostentaven els alts càrrecs.
- No privilegiats: la majoria de la població, formada per pagesos i artesans, que mantenien els altres estaments, no tenien drets i pagaven impostos.
El rei
El rei era el capdamunt de la societat. Tenia caràcter sagrat i se'l considerava escollit per ordenar la Terra i defensar la cristiandat. Després de la fragmentació de l'imperi de Carlemany, Europa va quedar dividida en diferents monarquies i al segle X el rei de Germània, Otó, va ser coronat pel papa com a Sant Emperador Romà, circumstància que va originar el Sacre Imperi Romanogermànic.
La noblesa
Els nobles entrenaven per al combat i feien torneigs amb altres cavallers. Quan el rei els convocava per a una guerra, havien d'anar a ajudar-lo. També practicaven la caça a cavall i la falconeria. Les dames organitzaven el servei i s'ocupaven de les tasques domèstiques. Tocaven música, passejaven a cavall i practicaven la caça.
La vida al castell
La vida al castell consistia en inspeccionar a cavall les terres del feu, rebre els vassalls, impartir justícia, recaptar els tributs i aliments que lliuraven els serfs i revisar les fortificacions i l'estat de les armes. A vegades feien festes i es menjava carn i es bevia vi i cervesa.
L'Església
L'Església marcava el ritme de la vida diària amb el repic de les campanes, anunciava les oracions, advertia del perill i convocava assemblees. Les persones feien cerimònies o festivitats com Nadal, Tots Sants... Practicaven la caritat. Les obligacions religioses eren: resar quotidianament, anar a missa el diumenge, fer dejú per la Quaresma, confessar-se, complir la penitència i combregar per Pasqua.
El clergat
El papa era el més important de l'Església. El clergat es dividia en:
- Clergat secular: sacerdots, rectors i bisbes que atenien els creients.
- Clergat regular: monjos i monges dedicats a l'oració i a l'art.
- Alt clergat: cardenals, bisbes i abats.
- Baix clergat: sacerdots i monjos.