El verí del teatre rodolf sirera descargar

11. DESCRIU LA RENOVACIÓ TEATRAL DEL PERÍODE QUE VA DES DE LA POSTGUERRA FINS ALS ANYS 70: Després de la Guerra Civil i amb la implantació del règim franquista, va ser prohibit el teatre en llengua valenciana o catalana. Això va alejar-los dels nous corrents europeus. Fins a 1946 no es va autoritzar les representacions que no foren en castellà. A València, la gent volia obres d’evasió. Aquest mateix any, Faust Hernández Casajuana i Rafael Martí Orberà van proposar que l’escena valenciana s’obrira nous plantejaments escènics. En 1955, es va fundar a Catalunya, l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, una companyia de teatre. Programaren obres clàssiques i editaren traduccions. En 1960, es va fundar l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. La renovació, en l’àmbit valencíà, es degué al fet de diversos activistes teatrals trobaren en alguns organismes favorables al dia de l’escena valenciana. Aparegué una nova generació de dramaturgs ben formats, entre els quals estava Martí Domínguez i Barberà, Francesc de P. Burguera, Rafael Villar i Joan Alfons Gil Albors. 12. DESCRIU ELS ASPECTES MÉS IMPORTANTS DE L’OBRA TEATRAL DE Manuel DE PEDROLO: L'obra de Manuel de Pedrolo és una de les més extenses i variades de la literatura catalana contemporània. Pedrolo ha cultivat quasi tots els gèneres literaris i ha treballat amb molts temes i tècniques. L’ambició del projecte narratiu de Pedrolo es mostra en la voluntat de tocar tots els gèneres temàtics dins de la novel·la, i introduir dins de la literatura les innovacions tècniques de la narrativa. Així, va escriure molts tipus de novel·les. L’obra més ambiciosa és la sèrie Temps obert. Va escriure 13 obres centrades en la llibertat. Sorgit de la necessitat d’exposar una situació col·lectiva de repressió, el seu teatre, despulla el diàleg de qualsevol referència que permeta localitzar-ne l’acció. L’aparició del teatre d’aquest, va coincidir amb la del teatre europeu de l’absurd, el de Beckett i Pinter. Pedrolo va desmentir aquest paral·lelisme. Els temes de la mort i de la comunicació entre els homes, l’autenticitat i la llibertat, articulen la seua obra dramática.13. DESCRIU LES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE L’ESCRIPTURA TEATRAL ACTUAL:Els Autors d’ara, els de l’actualitat, es limiten a dirigir els textos o fan D’intèrprets, en comptes de escriure-los. El muntatge es una obra col·lectiva. En el país Valencíà, quan parlem de teatre modern, no podem oblidar-nos de Rodolf Sirera o Manuel Molins. Manuel Molins ha escrit obres de tema històric, Melodrames i comèdies; com per exemple: Els Viatgers d’absenta i Ombres de la Ciutat. Rodolf Sirera te una obra molt coneguda, El verí del teatre, que fa una excel·lent reflexió. N’hi ha mes Autors valencians com: Pasqual Alapont, Enric Benavent i Ximo Vidal. N’hi ha També sèries de televisió com anglosaxones, escrites i dirigides per Carles Alberola. Altres autors usen més la ironia a l’hora d’enfrontar-se a les Desgracies, com per exemple Sergi Belbel; al qual afegim un teatre compromés Amb la realitat des d’una òptica reflexiva i gens trivial, com el de Toni Cabré I Manuel Dueso. 14. EXPLICA L'OBRA TEATRAL DE JOSEP Mª BENET I JORNET I LA SEUA RELACIÓ AMB EL MÓN AUDIOVISUAL:Josep Mª Benet i Jornet, es va formar durant els anys 60 amb lectures de tot tipus, i Més tard amb els seus estudis de Filosofia i lletres. A les primeres obres, Tractava la problemàtica d’aquella generació que va viure la postguerra. Després, va tractar d’una dramatúrgia més personal d’experimentació permanent. L’any 1963 va guanyar el Premi Josep María de Sagarra, on presenta una visió Dels anys 60 amb uns protagonistes incapaços de plantar cara a la realitat Hostil i opressora del franquisme. En aquesta dècada dels 60, inicia un teatre D’experimentació formal. En esta dècada dels 70, Benet i Jornet continua amb el Teatre experimental i imaginatiu. A mitjan dels setanta inicia la seua col·laboració Amb la televisió. En el últims anys del s. XX, continua amb el teatre infantil I també amb un teatre més personal. Però avui dia és conegut per ser el creador Dels serials televisius en català.