La veritat i la mentida en sentit extramoral

N critica a la cultura occidental, en dira que es una cultura decadent i la culpa d’aquesta decadencia es per Socrates i diu que avans de socctares la vida era dividida en l’esperit dionisiac i en l’esperit apolini i una de la critica mes important i extensa es la de la moral on es una moral d’esclaus, de resentiment, perque mensyprea la vida dient que les accions me elevades no les poden fer l’home i ha capgirat els valors dient que les lleis dels debils en contra dels instints.

Diu que la ciencia no ofereix una visio real de la relaitat, ja que la ciencia diu que la realitat es troba a les matematiques i llavors creiem que el mon real no es el vertader sino l’aparença.

Despres tenim el llenguatge (antropomorfisme) on ell ho critica dient que coneixem les coses apartir de paraules, on aquestes tenen relacions amb les coses del mon. Nosaltres creem metafores per fer referencia a una suposada realitat, llavors hi ha un problema si creiem que la metafora es la realitat, perque si diem estoig, hi ha molts diferents i en realitat son un munt de coses “diferents” d’alguna manera. Segons N. tota la realitat es subjectiva, metafores relacionades amb el mon. el llenguatge es la relacio entre els humans, ,a relacio que establim entre nosaltres amb el mon, utilitzant metafores, el llenguatge inventa metafores perque si no haurem de donar un nom per a cada cosa i ens tornariem bojos, llavors una paraula es com una metaofra per a descriure objectes “iguals”.

Nietzsche vs Plato

Concepció de la realitat: Critica la consepcio de les idees com a esser vertader, nomes hi existeix un mon, el de la vida, la realitat es pur devenir. / es dualista i hi han dues realitats, el mon inteligible (el vertader) i el mon sensible (que es una copia del mon inteligible).

Conexement: Confia plenamen en els sentits com a font de coneixement, la veritat es una il·lusio, la realitat es devenir i sempre es una interpretació, no valen els conceptes, nomes es capta mitjançant metafores. / Els sentits nomes serveixen pel coneixement de l’aparença. la rao es la que ens condueix al mon inteligible. es pot arribar al conseixement de les veritats universals.

Deu: Nega l’existencia de Deu, de les idees platoniques i de tots els valors, lleis o conceptes associats amb aquesta divinitat que domina sobre la vida. / LA representat de la divinat en al flosofia es com una metafora, seria la idea de be, que es el fonament de la resta d’idees.

Etica: l’etica occidental reprimeix els instints i es la formulacio de la moral dels esclaus, que ha domesticat els impulsos vitals dels homes. / intelectualisme moral, el coneixement de les idees etiques d’indentifica amb la virtut, s’han de controlar i reprimir els desitjos i impusos sensibles.

Antropologia: monisme antropologic, no hi ha divisio entre cos i anima, el cos com a essencia de l’esser huma. / Antropologia dual, l’home es una unio antinatural d’anima i cos, diu ue el cos es la tomba de l’anima, anima empresonada a un cos.

Esser superior: superhome, el nen, s’ha alliberat dels valors de la moral i la tradicio occidental, te una voluntat lliure i creadora no sotmesa a cap valor de la vida. / el filosof abandona el mon sensible i es capaç de coneixer la veritat , el presonar que es elliberat de l’ignorancia dis la cova, el home surt de la cova i veu la veritat.