Vicent Andrés Estellés i la Poesia Valenciana Contemporània

Vicent Andrés Estellés: Poeta Valencià

Vida i Obra

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) va ser un reconegut poeta i periodista valencià. Va començar a ser conegut a partir de 1970 amb obres com L'hotel París i La clau que obri tots els panys, que formen part de la seua obra més popular. Aquest autor va rebre molts premis, com el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes el 1984, i es considera un autèntic renovador de la poesia en valencià gràcies a l'aportació de nous temes i perspectives de veure la realitat. Va introduir temes quotidians com el sexe i la fam, entre altres.

Poesia Després de la Guerra Civil

Totes les noves tendències estètiques de renovació cultural i social introduïdes en la cultura i la literatura es van veure interrompudes bruscament per la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la posterior dictadura del general Franco, qui va prohibir l'ús de qualsevol llengua de l'Estat diferent del castellà. La literatura en català va ser abocada a la clandestinitat. El gènere que va predominar durant la postguerra va ser la poesia, condemnada a temes conservadors i tradicionals que, a més a més, havien de passar la censura.

A partir de 1970, una generació d'escriptors que no havien viscut la Guerra Civil directament va sorgir amb la força per a fer una poesia més suggeridora i rica. Alguns autors destacats d'aquesta generació són Pere Gimferrer i Maria Mercè Marçal. Al costat d'aquests poetes joves, altres més veterans donaven a conèixer la seua producció poètica més destacada, com Miquel Martí i Pol i el mateix Vicent Andrés Estellés.

Registres Literaris

Registre Literari

En aquest tipus de registre trobem textos que es caracteritzen per la subjectivitat, l'ús d'un llenguatge evocador i polisèmic que desperta en el lector tot tipus de sentiments, i l'abundància de figures retòriques. Dins d'aquest registre, els textos més freqüents són els poètics, els narratius o els dramàtics.

Registre Periodístic

Té una finalitat divulgativa. Fa ús d'una llengua objectiva, precisa i entenedora, amb una sintaxi senzilla i oracions poc complexes.

Registre Publicitari

Té com a finalitat convèncer el receptor i, a vegades, utilitza una llengua més col·loquial per a apropar-se al destinatari. El registre publicitari fa servir la música i els recursos propis del registre literari, com les figures retòriques, per a complir la seua comesa. Té un caràcter més tendenciós que el periodístic.

Registre Col·loquial

Aquest tipus de registre és present, sobretot, en textos que formen part d'àmbits familiars i privats. Té tendència a ser un registre oral espontani, poc elaborat i subjectiu. La seua sintaxi no és complexa, sinó més aviat senzilla, i hi abunden les estructures mal construïdes i les oracions inacabades. El llenguatge està farcit de diminutius i augmentatius, eufemismes, exclamacions, repeticions, dobles sentits, frases fetes, comparacions, etc.