Vicent Andrés Estellés: La poesia valenciana de postguerra

Les seus característiques son:

• La recerca de la singularitat poètica, trenca amb els cànons establits i asumits pels seus coetanis. Finalitat de crar un estil propi en el que abunden referències intertextuals o autors clàssics llatins i catalans.
• La temàtica es divideix en tres eixos temàtics. La poesia quotidiana, que retrata els petit plaers de la vida, els instants feliços. La poesia amorosa, on l'amor es presenta amb un ventall divers de sentikents i emocions, des de l'idil.li romàntic fins a l'arravatament eròtic i la sensualitat més instintiva. La poesía cívica, fa que el poeta esdevinga portaveu de les reivindicacions col.lectives de la resistència antifranquista.
• El llenguatge directe i narratiu, fa ús d'un llenguatge senzill i planer amb dialectalismes, formes populars, vulgarismes, expressions i frases fetes, i en general, un registre informal que no impedeix un llenguatge poètic de gran qualitat.
• L'abundància de recursos literaris, per a reflectir la parla del carrer, fa ús de comparacions, repeticions i posíndetons.
• L'ús singular de l'adjectivació, als seus poemes és habitual la doble adjectivació i la qualificació d'idees abstractes mitjançant adjectius quotidians.
• La varietat formal, ell combina l'ús métrica culta amb sonets o èglogues i l'ús de versos alexandrins, amb poemes breus i senzills i amb el vers lliure i la prosa poètica.

Altres autors com Xavier Casp, Joan Valls i Maria Beneyto van destacar tras la postguerra a una lírica estancada.

Aquest autor enceta el seu llibre amb cinc citacions, una a Miquel Batllori sobre Llull, tres sobre Ausiàs March, i una de Teodor Llorente on apareixen els temes de l'amor el record, la guerra i la literatura.