Vida i obra de Quint Horaci Flac

Vida

• 65 aC: Neix a Venúsia (sud d'Itàlia) en una família benestant.
• Preocupació paterna per la formació del seu fill.
• Formació a Roma i entusiasme per l'epicureisme.
• Viatge de perfeccionament a Atenes.
• Allistament a l'exèrcit de Brutus. Batalla de Filipos.
• Confiscació de béns. Penúria econòmica a Roma: treball de funcionari.

Inici de la seva fama

Amistat amb Virgili, introducció al cercle de Mecenàs. Amistat amb el seu protector.

• Regal d'una villa a la Sabínia.
• Vida apartada de la política, dedicada a l'oci i a la creació poètica.
• 8 aC: mort d'Horaci, pocs mesos després de la mort de Mecenàs.

Quint Horaci Flac i la seva obra

Obres líriques

• Els Epodoi (40-30 aC):
• 17 poemes curts, violents i satírics.
• Dirigits a personatges imaginaris, prototipus de vicis de l'època: un nou ric, una bruixota, un mal poeta...
• També temàtica amorosa i pacifista.
• Aparició del Beatus ille.

Els Carmina (odes) (després del 30 aC)

• 4 llibres de poesia lírica en sentit estricte.
• Adaptació dels lírics grecs: Anacreont, Alceu, Safo.
• Temàtica molt diversa: els banquets, la vida al camp, l'amor, l'amistat, filosofia i moral, la pàtria, la religió.
• August apareix com a pacificador de Roma.
• Al quart llibre trobem el Carmen Saeculare.

Obres no líriques

• Les Saturae (35-30 aC):
• 2 llibres de 10 i 8 poemes en hexàmetres.
• Crítica mordaç de la societat del seu temps.
• Abundància de referències autobiogràfiques.
• To menys irritat i violent que als Epodes.
• Els Sermones (Epístoles) (després del 20 aC):
• Cartes literàries en hexàmetres.
• Dos llibres amb 20 i 3 cartes, respectivament.
• Adreçades a Mecenàs i altres amics; el destinatari real és el públic en general.
• Contingut filosòfic, moral o literari.
• Cerca de la vida feliç segons les conviccions epicúries.
• Al segon llibre trobem l'Epistula ad Pisones: visió del poeta sobre la creació literària.

Estil

• Barreja de lirisme i filosofia.
• Alliçonament moral entre l'epicureisme i l'estoïcisme.
• Estil just i perfecte: ús de la paraula adequada en la posició adequada.
• Evita el recarregament.
• Estructura poètica harmoniosa.
• Influència posterior: Seguiment universal dels seus temes i tòpics especialment a partir del Renaixement.
• Apogeu i vulgarització dels seus tòpics en detriment de l'autor.