Vida a Roma: Societat, Camp, Ciutat i Mites Clàssics

Viure en Societat a Roma

La primera diferenciació que es va mantenir tant a la monarquia com durant la República i a l'Imperi era entre homes lliures i esclaus:

Homes Lliures

Persones que no havien nascut o esdevingut esclaus. Tenen drets i deures. Hi ha dos grups:

• Patricis: Eren els propietaris de les terres i rebien els beneficis de les conquestes romanes. Només ells podien formar part dels col·legis sacerdotals, tenien molt poder a la ciutat. Ocupaven la majoria de càrrecs polítics.
• Plebeus: Descendents de les primeres famílies que van instal·lar-se a Roma (consideraven estrangers). No tenien drets ni deures, van aconseguir enriquir-se gràcies al govern.
• Clients: Eren plebeus que voluntàriament es posaven sota la protecció d'un patrici. Es presentaven a casa del seu patró i feien el que els manés; a canvi, rebien aliments i diners per mantenir la família.

Esclaus

Persones que no gaudien de llibertat i que eren propietat d'un amo. No eren considerats com a persones.

• Lliberts: Eren esclaus que van aconseguir ser lliures, però no gaudien dels mateixos drets que els plebeus.

Vida a la Ciutat

Eren un pol d'atracció pels habitants de les zones rurals del voltant i proporcionaven tot tipus de serveis: tallers, botigues, petites indústries, grans mercats... (Normalment hi vivien els patricis).

Vida al Camp

Vivien en llogarrets de petites dimensions (no hi havia fòrums, ni un lloc de reunió, ni amfiteatre...). Vil·les: Cases de camp.

Raptes de la Mitologia Clàssica

Rapte de Ganimedes

Júpiter s'havia enamorat de dones mortals i deesses i es transformava per aconseguir-ho. Es va fixar en Ganimedes, va voler portar-lo i es va convertir en l'amant del pare dels déus.

Rapte de Persèfone

Persèfone estava collint narcisos en un prat amb unes nimfes, quan el seu oncle Plutó la va raptar per fer-la la seva esposa. La seva mare se'n va adonar. Simbolitza les estacions de l'any (Persèfone tancada als inferns, tardor i hivern; quan surt, primavera i estiu).

Rapte d'Europa

Júpiter s'enamora d'una princesa que va veure jugar a la vora del mar (es diu Europa). Es va transformar en un brau blanc. Se la va portar a Creta i els territoris que va recórrer van posar el seu nom.

Rapte d'Amfitrita

Amfitrita era una nereida (cua de peix) que vivia en un palau al fons del mar. Neptú va accedir al tron del regne de les aigües quan era vell (provocava més d'una tempesta marina) i volia que Amfitrita fos la seva companyera, però ella es va amagar. Els dofins la van raptar, la van entregar al déu i la van fer la seva esposa. Va tenir diversos fills.

Rapte de les Sabines

(Ròmul amplia la ciutat amb els sabins).

(Roma ha crescut a base d'homes que fugen d'altres ciutats).

(Prepara uns jocs i convida els sabins amb intenció de raptar les dones).

(Els sabins no es resignen i ataquen Roma). (Les noies raptades s'interposen entre els dos exèrcits). (Els dos pobles s'uneixen per un tractat. Es queda de rei Ròmul).

Iste: masculí singular // Isti: masculí plural // Hic: Aquest // Iste: Aqueix // Ille: Aquell

ACUSATIU: A(1, -S) O(2, +S) CONSONANT/I (3, +ES) U(4, +S) O(5, +S)