Vili 12
Clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,61 KB
Validesa i invalidesa dels actes adm:L’Ordenament Jurídic castiga amb unes conseqüències i la llei preveu tres graus d’invalidesa:a)Nul·litat de Ple Dret.b)La anul·labilitat.c)Irregularitats no invalidants.Diferències entre nul·litat i anul·labilitat:-Un acte il·legal nul de ple dret vol dir que no ha existit mai, quan hi ha una sentència que declara la seva nul·litat, aquesta sentència anul·la totes les conseqüències, tots els efectes que ha provocat aquest acte durant la seva vigència, “Quod nullum est, nullum producet effectum”.-Als actes anul·lables els efectes es mantenen, però no és poden aplicar en endavant. Per tant l’anul·labilitat és a partir de la sentència.-La sentència que declara la nul·litat d’un acte, té efectes declaratius, reconeix simplement que ja en el seu origen l’actuació administrativa era nul·la, inexistent.-La sentència que declara la anul·labilitat d’un acte té efectes constitutius, és a dir a partir d ela sentència és quan l’Administració no pot més aplicar aquell acte.-Per declarar la nul·litat d’un acte ni hi ha termini d’impugnació.-Per declarar la anul·labilitat d’un acte, hi ha uns terminis, 1 més en via administrativa, i si són ordenances municipals 2 mesos.
Causes de nul·litat de les actuacions administratives:
La nul·litat dels actes és l’excepció a la regla general, ens trobem davant una nul·litat quan la llei així ho diu expressament. Els supòsits són nuls art. 62 de la L 30/92 de ple dret:-Actes que vulnerin els drets i llibertats suceptibles de recurs d’ampar davant el TC, art. 14 a 30 de la CE.-Els actes dictats per un òrgan incompetent per raó de matèria, o territori són nuls de ple dret, per ex. Expulsió per part d’un alcalde d’un ciutadà estranger, o el tancament d’una fàbrica d’un municipi veí.
Per contra no és un acte nul, sinó anul·lable, aquell dictat per un òrgan incompetent per raó d ela jerarquia, ex. El Ministre d’Administració Públiques té competència per dictar una norma en matèria de Funció Pública, si ho fa el Secretari o Director General, aquesta actuació no és nul·la, sinó anul·lable, és pot corregir, si és corregida per l’òrgan superior.
· Són nuls de Ple Dret els actes de contingut impossible, impossibilitat física, jurídica o material, ex. Obligació d’anar caminant a més de 20 Km/h en un poble.
· Són nuls de Ple Dret els actes constitutius d’infracció penal.
· Són nuls de Ple Dret els actes dictats prescindint del procediment establert.
· Només són nuls de Ple Dret tres supòsits que preveu aquest art:
- Quan no segueixi cap procediment.
- Quan seguint un procediment, no respecta un tràmit essencial del procediment.
- Quan en un procediment no respecta el que preveu la norma.
· La infracció d eles regles essencials per la formació dels òrgans col·legiats, art. 62 que diu que són nuls de Ple Dret. En l’Administració Pública hi ha dos tipus d’òrgans: col·legiats i unipersonals. Són nuls els actes dictats amb infracció de les regles essencials, ex. Art. 22 a 27 de la L 30/92, i són:
- L’ordre del dia d ela reunió, el que no està a l’ordre del dia no es pot discutir, ni als precs i preguntes.
- La constitució correcta de l’Òrgan, ha d’haver un president, secretari i quorum, és a dir ha d’haver un mínim de membres.
- Les regles de votació
- L’acta de la reunió.
· Són nuls de Ple Dret els actes presumptes contraris a l’Ordenament jurídic, ex. Actes obtinguts per silenci administratiu, mitjançant la revisió d’ofici d’actes nuls, pot expulsar de l’ordenament jurídic aquests actes.
· Són nuls de Ple Dret altres supòsits previstos en les lleis.
Causes d’anul·labilitat (Art. 63):
Són anul·lables qualsevol altra infracció de l’Ordenament jurídic, inclòs la desviació de poder.
Irregularitats que no comporten cap conseqüència jurídica (Art. 63.2):
La jurisprudència diu que aquestes irregularitats no afecten les administracions públiques en alguns detalls, si no causen cap indefensió al ciutadà.
Causes de nul·litat de les actuacions administratives:
La nul·litat dels actes és l’excepció a la regla general, ens trobem davant una nul·litat quan la llei així ho diu expressament. Els supòsits són nuls art. 62 de la L 30/92 de ple dret:-Actes que vulnerin els drets i llibertats suceptibles de recurs d’ampar davant el TC, art. 14 a 30 de la CE.-Els actes dictats per un òrgan incompetent per raó de matèria, o territori són nuls de ple dret, per ex. Expulsió per part d’un alcalde d’un ciutadà estranger, o el tancament d’una fàbrica d’un municipi veí.
Per contra no és un acte nul, sinó anul·lable, aquell dictat per un òrgan incompetent per raó d ela jerarquia, ex. El Ministre d’Administració Públiques té competència per dictar una norma en matèria de Funció Pública, si ho fa el Secretari o Director General, aquesta actuació no és nul·la, sinó anul·lable, és pot corregir, si és corregida per l’òrgan superior.
· Són nuls de Ple Dret els actes de contingut impossible, impossibilitat física, jurídica o material, ex. Obligació d’anar caminant a més de 20 Km/h en un poble.
· Són nuls de Ple Dret els actes constitutius d’infracció penal.
· Són nuls de Ple Dret els actes dictats prescindint del procediment establert.
· Només són nuls de Ple Dret tres supòsits que preveu aquest art:
- Quan no segueixi cap procediment.
- Quan seguint un procediment, no respecta un tràmit essencial del procediment.
- Quan en un procediment no respecta el que preveu la norma.
· La infracció d eles regles essencials per la formació dels òrgans col·legiats, art. 62 que diu que són nuls de Ple Dret. En l’Administració Pública hi ha dos tipus d’òrgans: col·legiats i unipersonals. Són nuls els actes dictats amb infracció de les regles essencials, ex. Art. 22 a 27 de la L 30/92, i són:
- L’ordre del dia d ela reunió, el que no està a l’ordre del dia no es pot discutir, ni als precs i preguntes.
- La constitució correcta de l’Òrgan, ha d’haver un president, secretari i quorum, és a dir ha d’haver un mínim de membres.
- Les regles de votació
- L’acta de la reunió.
· Són nuls de Ple Dret els actes presumptes contraris a l’Ordenament jurídic, ex. Actes obtinguts per silenci administratiu, mitjançant la revisió d’ofici d’actes nuls, pot expulsar de l’ordenament jurídic aquests actes.
· Són nuls de Ple Dret altres supòsits previstos en les lleis.
Causes d’anul·labilitat (Art. 63):
Són anul·lables qualsevol altra infracció de l’Ordenament jurídic, inclòs la desviació de poder.
Irregularitats que no comporten cap conseqüència jurídica (Art. 63.2):
La jurisprudència diu que aquestes irregularitats no afecten les administracions públiques en alguns detalls, si no causen cap indefensió al ciutadà.