Virtut, Eloqüència i Oci en la Roma Clàssica

La Derrota de Spartacus

Hostes, a Licinio Crasso fugati, in extrema Italiae refugerunt. Ibi circa Bruttium angulum clausi sunt et, cum fugam in Siciliam pararent sed nauigia non suppeterent, tandem dignam mortem obierunt et sine missione pugnauerunt. Spartacus ipse, in primo agmine fortissime dimicans, quasi imperator occisus est. Els enemics, posats en fuga per Licini Cras, es van refugiar en els confins d'Itàlia. Allí foren encerclats a la punta del Brutium i, com que preparaven la fuga a Sicília però no disposaven de naus, finalment van afrontar una mort digna i van lluitar sense treva. Espartac mateix, lluitant duríssimament en el primer rengle, fou mort com si es tractés d'un general.

El Bany Romà

Est balinei cella frigidaria spatiosa, cuius in contrariis parietibus duo baptisteria sinuantur. Adiacent unctorium et hypocauston, mox duae cellae magis elegantes quam sumptuosae; cohaeret calida piscina,ex qua natantes mare adspiciunt, nec procul est sphaeristerium quod occurrit calidissimo soli, inclinato iam die. El frigidari del bany, en les parets oposades del qual apareixen arrodonides dues banyeres, és espaiós. A continuació hi ha una sala de massatges i l'hipocaust; després vénen dues cambres més elegants que no pas luxoses; s'hi ajunta la piscina d'aigua calenta, des de la qual els nedadors contemplen el mar, i no massa lluny hi ha una pista de joc de pilota que rep la major escalfor del sol a l'hora de la posta.

L'Art de l'Eloqüència

Oratori omnia, quae sunt in hominum uita, tractata esse debent. Est enim eloquentia una de summis uirtutibus. Quamquam sunt omnes uirtutes aequales et pares, est tamen alia magis illustris quam alia;eloquentia est uis quae sensa mentis et consilia sic uerbis explicat, ut eos, qui audiant, possit impellere. Totes les coses que existeixen en la vida dels homes han d'haver estat tractades per l'orador; en efecte, l'eloqüència és una de les virtuts més importants. Encara que totes les virtuts són iguals i similars, tanmateix una és més il·lustre que no pas una altra; l'eloqüència és la força que exposa les percepcions i les decisions de la ment de manera que és capaç de commoure els oients.

Oci i Virtut

Cum puerulis Socrates ludere non erubescebat, et Cato uino laxabat animum curis publicis fatigatum,et Scipio militare suum corpus mouebat ad numeros.* Ex adsiduitate laborum nascitur animorum hebetatio quaedam. Nam somnus refectioni necessarius est; si hunc tamen semper diem noctemque continues, mors erit. Sòcrates no s'avergonyia de jugar amb els infants i Cató relaxava amb vi el seu esperit fatigat per les preocupacions públiques, i Escipió movia al compàs de la música el seu cos acostumat a les armes. De la freqüència dels fatics neix un cert afebliment dels esperits. En efecte, el son és necessari per a refer-se; tanmateix, si l'allargues sempre dia i nit, serà la mort.

L'Homenatge a Cèsar

Caesaris lectum in forum magistratus detulerunt.Repente duo homines bina iacula gestantes ardentibus cereis succenderunt confestimque turba uirgulta arida congessit. Deinde tibicines uestem iniecerunt flammae, et legionarii arma sua; matronae etiam ornamenta sua, quae gerebant, et liberorum bullas atque praetextas. Els magistrats van portar el llit de Cèsar al fòrum. De sobte dos homes que portaven dues javelines les van encendre amb espelmes enceses i tot seguit la multitud va apilar branques seques. Després els flautistes van llançar la seva roba a les flames, i els legionaris les seves armes; les matrones també les seves joies, que portaven, i les boles i les togues pretextades dels seus fills.