Els Visigots i la seva influència a l'Imperi Romà

Influenciant política, institucional i econòmicament a l’imperi. Van ser una de les principals causes de la caiguda d’Occitània. Els Visigots foren un poble germànic que arribà a la frontera al s.IV dC i van acceptar algunes de les costums romanes com la monarquia i l’arrianisme, una antecessor del cristianisme. A partir del 418, amb el pacte de Foedus, comencen a treballar com a policies de l’imperi a canvi de les terres que van anomenar Equitania, la 1a capital de la qual fou Tolosa. L’any 507 comencen a entrar a la Península i nomenen la seva 2a capital, Toledo i es comença a regir el dret dels visigots.

La monarquia visigoda es consolidada (a Toledo) quan el rei es converteix al catolicisme, sent legitimat per l'Església. El rei era el legitimat per crear el dret, però amb limitacions religioses. A partir de la creació de la monarquia, hi ha un divorci entre els 2 tipus de dret que coexisteixen:

• Dret creat pel monarca: és el dret legislat i fonamentat en la promulgació de llibres, dels quals, el més important és el Liber Iudiciorum (any 654), que és l’únic testimoni del dret de l’època (e. visigoda) i és un vehicle a les primeres monarquies feudals d’Europa. És un llibre de judicis, és a dir, és el dret aplicable i conté tant el dret romà com el germànic, perquè fou promulgat pels dos pobles.
• Dret de la societat: és consuetudinari, és a dir, es basa en les costums.

Alt Medieval

L’any 395, amb la mort de Teodosi, l’imperi va quedar dividit en dos, l’imperi romà d’Orient (a partir del 476 va patir un gran creixement) i l’imperi romà d’Occident (va caure l’any 476). Imperi occidental: A partir del s.III, degut a l’empitjorament de les condicions de l’imperi i a les migracions germàniques en quatre onades, va començar una crisi socioeconòmica i una ruralització que marca l’inici de la societat feudal al s.VIII, que farà desaparèixer les ciutats i l’estil de vida urbà anterior. En aquesta nova Europa, hi ha una crisi demogràfica degut a les guerres i la reducció de cultius. Reicentrisme: nova ideologia que substitueix l’antropocentrisme i deixa un mon buit amb una cultura molt bàsica i un poder públic fragmentat i incomplet. En aquesta societat no hi ha control estatal i el dret és factual (es basa en els fets); consuetudinari (es basa en les costums) i ordinatiu (busca l’ordre). El món feudal estava compost per: el príncep, que era la 1a persona de la societat però estava sotmés al Ius Disere (tenía un poder dèbil que només li permetia aplicar el dret, no crear-lo); i per les comunitats intermitges i els ciutadans. La construcció d’aquesta societat feudal es basava en els pactes dels senyors amb altres senyors, amb vassalls i amb pagesos.