La visió augustiniana de la història

Sant Agustí deia que malgrat que ens pugui semblar que els esdeveniments es succeeixen de manera caòtica i incomprensible, en realitat els esdeveniments de la història responen a un sentit intern que Déu ha disposat sàviament. La història de la humanitat és el desenvolupament en el temps del pla provident que Déu ha establert per a nosaltres. Agustí ens proposa distingir entre dues classes de persones diferents. D’una banda, hi ha la Ciutat de Déu, formada per tots aquells que anteposen l’amor de Déu als seus interessos personals i egoistes. D’una altra, hi ha la Ciutat Terrenal, en la qual s’haurien d’incloure els qui només s’interessen a satisfer el seu benestar material individual sense ocupar-se de Déu. Els membres de la Ciutat de Déu són humils i es caracteritzen pel seu amor pur i sagrat envers la divinitat. En canvi, els qui pertanyen a la Ciutat Terrenal són orgullosos i només estimen de manera impura i egoista. Segons Agustí, tota la història de la humanitat es pot entendre com un combat entre la Ciutat de Déu i la Ciutat Terrenal. La interpretació augustiniana de la història proposa una visió escatològica segons la qual a la fi del temps la Ciutat de Déu triomfarà definitivament sobre la Terrenal. Sant Agustí divideix aquesta temporalitat en sis edats:

• El pacte amb el seu poble: pacte amb el poble jueu, que és el poble elegit.
• Lliurament de la llei: Moisès agafa unes taules on Déu escriu els deu manaments per bon cristià.
• Enviament dels profetes: la resta de personatges importants són profetes.
• Encarnació del verb: encarnació de Déu.
• Sacrifici redemptor: el sacrifici de Déu que ens ha de redimir a tots.
• Segona vinguda més judici final: Déu torna a venir i això és senyal de que ve el judici final.

La distinció que fa Sant Agustí de les dues Ciutats no ha de fer-nos pensar que Agustí estigués intentant de simbolitzar l'Església i l'Estat. Si els membres de la Ciutat Terrenal són els que posen el seu amor a si mateixos per davant de l'amor de Déu, aquests es poden trobar tant dins de l'Església com en les estructures estatals. El que Agustí intentava demostrar és més aviat una divisió d'ordre moral, que distingia dos tipus diferents de persones.