Definicions 9.10

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,29 KB

TEMA 10 – L’ascens dels totalitarismes feixista i nazi

Democràcia: És una doctrina política basada en l’afavoriment de la intervenció del poble en el govern. És aquell govern oposat a una dictadura. Tothom té dret a opinar i les decisions es prenen conjuntament.

Dictadura: És una forma de govern que prescindeix de l’ordenament jurídic i de la legislació vigent per exercí, sense cap tipus d’oposició, l’autoritat d’un país. Normalment, el poder està concentrat en una sola persona que rep el nom de dictador.

Totalitarisme: És una forma d’Estat, on la llibertat està seriosament restringida i és l’Estat qui exerceix tot el poder sense restriccions.

Feixisme: És una forma d’organització política que va sorgir a Europa en els anys 20 i 30. Alguna de les seves característiques van ser la defensa a l’establiment d’un estat totalitari, el suport a un sistema polític dictatorial de partit únic i era un anticomunisme i anticapitalisme radical.

Racisme: Actitud o manifestació d’algunes persones, que afirma que la gent d’altres races a la seva són inferiors. Fou una de les característiques del feixisme, la gent criticada i maltractada socialment eren aquells que no eren de raça ària.

Antisemitisme: És una de les formes més antigues del racisme. L’antijudaisme tradicional perdura amb tres variants: l’antisemitisme que s’aferra a la religió, el que s’aferra al simple fet de ser jueu i el que avorreix per igual al jueu de religió i el jueu de sang.

Benito Mussolini / el Duce: Fou el fundador del feixisme, que va passar de liderar l’ala radical del Partit Socialista a convertir-se en nacionalista extrem. Director del diari iL Popolo d’Italia. L’anomenaven el Duce.

Fasci Italiani di Combattimento: Un grup paramilitar de caràcter ultranacionalista fundat per Mussolini. Els seus membres s’identificaven per la camisa negra i una gorra militar.

Esquadristes: Militants armats organitzats pels caps locals feixistes. Es distingien per l’inconfusible uniforme de camisa negra.

Confindustria: Els empresaris de la gran patronal italiana.

Lleis feixistíssimes: Lleis desenvolupades per Mussolini que incloïen mesures diverses: la creació d’una nova policia política secreta, l’OVRA; la creació d’un tribunal de delictes polítics, la implantació de la censura de premsa i l’eliminació d’altres partits polítics i dels sindicats obrers.

OVRA: Organització de Vigilància i Repressió de l’Antifeixisme, una de les mesures que incloïa les lleis feixistíssimes, que era la creació d’aquesta nova policia política secreta.

Corporativisme: Sistema que pretenia organitzar l’economia i controlar les organitzacions socials sota el principi de la col·laboració de classes, superant els conflictes socials.

Autarquia: Organització i política econòmica imposada al 1929 que pretenia tenir-ne prou amb la producció nacional evitant les importacions.

Espartaquistes: Grup minoritari del Partit Socialdemòcrata Alemany partidari de la revolució. El 1919 van constituir el Partit Comunista Alemany o KPD.

Coalició de Weimar: Govern de coalició format a les eleccions dels tres grans partits més moderats, el Partit del Centre, el Democràtic i el Socialdemòcrata.

NSDAP: Nom que va posar Hitler al Partit Obrer Alemany, un dels nombrosos partits nacionalistes que difonien una propaganda antiliberal i racista.

SA: Seccions d’assalts. Organització paramilitar nazi. Es distingien per l’uniforme bru i el braçalet amb el símbol de l’esvàstica.

Putsch de Munic: Cop d’estat preparat al 1923 per grups ultranacionalistes de dretes, entre els quals hi havia Hitler i el seu petit partit. Va fracassar estrepitosament i Hitler va ser empresonat.

SS: Tropes de Protecció. Van ser fundades el 1925 com a guàrdia personal de Hitler. El 1929 Himmler en va ser nomenat el cap i les va transformar en el cos d’elit del nacionalsocialisme.

Gestapo: Va ser la policia secreta oficial de l’Alemanya nazi. Establerta el 23 d’Abril de 1933.

Tercer Reich: És el nom amb el qual es coneix l’Alemanya nazi (1933-1945 aprox)

Lleis de Nuremberg: Lleis promulgades al 1935 que van excloure els jueus de la ciutadania alemanya i que van prohibir els matrimonis mixtos.

La nit dels vidres trencats: Nom amb el qual es coneix la nit del 9 al 10 de Novembre de 1938, on les botigues i les sinagogues jueves van ser saquejades i destruïdes per les SA i les SS. Immediatament després, milers de jueus alemanys i austríacs van ser detinguts i tancats en camps de concentració

Solució final: Programa d’eliminació total de la població jueva d’Europa ordenat per Hitler. Es va portar a terme per mitjà d’una immensa xarxa de camps de treball i extermini. HI van ser assassinats més de 5 milions de jueus.

Espai vital: Espai vital alemany, l’ampliació del qual va ser la guerra per robar territoris i recursos als altres països.

Progrom: Assalts a barris jueus amb ànims d’assassinar i saquejar.

Joseph Goebbels: Era el publicista que portava tota la propaganda nazi de Hitler

Stalingrad: Nom que va rebre la capital de Rússia entre 1925 i 1961

KGB: Comité per a la Seguretat de l’Estat, nom que rebia l’agència principal de la policia secreta de la Unió Soviètica del 13 de Març del 1954 al 6 de Novembre de 1991



TEMA 11 – La segona guerra mundial

Conferència de Stressa: Conferència duta a terme el 1935 on França va aconseguir signar un acord amb Itàlia i el Regne Unit per assegurar la independència d’Àustria i contra la política armamentista de Hitler.

Pacte Antikomintern: Pacte contra l’URSS signat per Alemanya i el Japó al Novembre del 1936, al qual es van adherir Itàlia i l’Espanya de Franco el 1937.

Política d’apaivagament: Política que intentava evitar la guerra fent determinades concessions que “calmessin” els dictadors.

Protocol Hossbach: Memoràndum del Novembre de 1937 on es recullen els plans de Hitler en una reunió amb els seus col·laboradors més estrets.

Anschluss: Plebiscit anunciat per Hitler el Març de 1938 quan les tropes alemanyes van entrar a Viena i que va ratificar l’annexió d’Àustria al Reich alemany.

Conferència de Munic: Conferència celebrada al Setembre de 1938 on van anar els caps de govern del Regne Unit, França i Itàlia, on van acceptar l’annexió dels Sudets al Reich, sense el consentiment de Txecoslovàquia.

Sudets: Regió de Txecoslovàquia, que el Setembre de 1938 mitjançant la conferència de Munic va ser annexionada al Reich.

Pacte d’Acer: Pacte signat el Maig de 1939, on Alemanya va estrènyer les relacions amb Itàlia amb la signatura d’una aliança ofensiva.

Eix Berlín – Roma: Aliança forjada l’Octubre de 1936 entre Hitler i Mussolini, fàcilment aconseguida a causa de la guerra civil espanyola.

Pacte de no – agressió germanosoviètic + protocol secret: Pacte signat el 23 d’Agost de 1939 pel qual Alemanya i l’URSS deixaven de banda temporalment els seus conflictes i les seves diferències ideològiques. Aquest pacte contenia, un protocol secret pel qual es preveia el repartiment de Polònia entre alemanys i soviètic, així com el reconeixement dels drets de l’URSS sobre Finlàndia, els països bàltics i Bessaràbia.

Guerra Llampec: Tàctica dissenyada per Hitler i el seu Alt Estat Major que pretenia assolit un èxit ràpid per mitjà de la penetració en el territori enemic usant carros de combat, ajudats des de l’aire per l’aviació. Aquesta estratègia va constituir l’element sorpresa i explica la superioritat de l’exèrcit alemany fins el 1941.

Radar: Sistema que permet descobrir la posició en l’espai d’un objecte mitjançant l’emissió d’ones radioelèctriques.

Línia Magnot: Conjunt de fortificacions franceses, construïdes entre el 1929 i el 1934, que recorrien la frontera oriental de França des de Luxemburg fins a Suïssa.

Armistici a Compiègnie / França de Vichy: Armistici signat al Juny de 1940 pel qual França van quedar dividida en dues zones. El nord i la costa atlàntica van quedar ocupades pels alemanys, mentre que al centre-sud l’anomenada FRANÇA DE VICHY, va establir un govern autoritari dirigit pel mariscal Pétain.

Winston Churchill: Membre del Partit Conservador, nomenat primer ministre al maig de 1940 i que va rebutjar les ofertes de pau alemanyes i va decidit continuar la guerra.

Batalla d’Anglaterra: Acarnissada batalla aèria iniciada l’estiu de 1940 i que va durar fins a principis del 1941, a causa de que Hitler va acceptar el pla de Göring.

Tàctica de terra cremada: Destrucció premeditada de tots els béns d’un territori abans que aquest caigui en mans de l’enemic.

Pearl Harbor: Atac aeri, rèplica del govern del general Tojo, dut a terme el 17 de Desembre de 1941, sense una declaració de guerra prèvia. Això va provocar l’entrada en el conflicte dels EE.UU i 4 dies més tard, Alemanya i Itàlia van declarar la guerra als EE.UU.

República de Salò: República Social Italiana amb seu a Salò, organitzada per Mussolini sota el control estret dels nazis.

Conferència de Teheran: Conferència celebrada al Novembre de 1943 on Stalin, Roosevelt i Churchill van tractar conjuntament els aspectes tant de guerra com de la postguerra.

Bomba Atòmica: Bomba que es va llençar sobre les ciutats japoneses d’Hiroshuma i Nagasaki l’Agost de 1945. Llançada per Truman, el nou president del EE.UU

Genocidi: (Geno:Raça – Cidi:Matar) Aquest terme es refereix a la política sistemàtica d’extermini de minories ètniques, religioses o polítiques.

Gueto: Barri o suburbi on viuen persones marginades de la resta de la societat

Partisans: Grups de civils armats, organitzats contra l’ocupant alemany.

Règim de Vichy: Règim col·laboracionista amb el mariscal Pétain al capdavant.

Holocaust: Extermini dels jueus

Solució final: Va ser l’extermini massiu i planificat dels jueus a les cambres de gas i als forns crematoris dels camps d’extermini principals.

Procés de Nuremberg: Procés que va tenir lloc entre el 1945 i 1946 on es van jutjar 21 dirigents nazis, dotze dels quals van ser condemnats a mort.

Democràcies populars: Imposades a la força en l’Europa Oriental, que en realitat eren dictadures comunistes sota l’hegemonia de l’URSS.

Conferència de Jalta: (crimea) Conferència on es van reunir Roosevelt, Churchill i Stalin. Es va decidir la divisió d’Alemanya en diverses zones d’ocupació; es va crear una comissió de reparacions per avaluar les quantitats que Alemanya havia de pagar a les víctimes; es va acceptar que Polònia fos administrada pel govern d’unitat nacional, que va sorgir del Comitè de Lublin; es va acordar la celebració d’eleccions lliure als països alliberats, i es va confirmar l’annexió dels estats bàltic i de l’est de Polònia a l’URSS:

Conferència de Postdam: (alemanya) Conferència on es van canviar els personatges. Roosevelt havia mort, i Harry Truman, nou president dels EE.UU, es va mostrar més recelós amb l’URSS de Stalin. Durant la conferència, el laborista Clement Attle va substituir Churchill com a primer ministre britànic. Tot i això, es van posar d’acord sobre aspectes molt importants, per exemple el futur d’Alemanya, la delimitació dels canvis territorials..

Conferència de París: (1946-47) On es van elaborar i es van signar els tractats de pau amb altres països europeus que havien donat suport a Alemanya: Itàlia, Romania, Hongria, Bulgària i Finlàndia.

Conferència de San Francisco: Celebrada al Juny del 1945 i on es va fundar la ONU

ONU: Organització de les Nacions Unides, un dels seus objectius era mantenir la pau i la seguretat internacional

Entradas relacionadas: